Noms i adjectius de color

Els noms i adjectius utilitzats per a indicar colors difereixen entre llengües i contextos culturals. Si la visió de les colors és comuna a la humanitat, l'extensió i els límits dels aplecs de colors designats pels mots són molt variables.

Les paraules de color poden evocar directament l'experiència visual. Aquestes paraules, com blau, groc, gris, designen categories àmplies de colors anomenades camps cromàtics. Altres paraules evoquen el color per metonímia, utilitzant el nom d'un material o objecte representatiu, com ara turquesa. La gramàtica francesa tracta aquestes dues categories de manera diferent per a l'acord. Els camps de color són objecte d'estudis i controvèrsies lingüístics i antropològics.

Els noms de colors es poden utilitzar com a adjectius. Per a especificar una color, les paraules es poden combinar en determinats casos: un blau-violeta; adjectius com pàl·lid o fosc també situen la color sense definir-la del tot.

Els noms de les colors contribueixen a l'ambigüitat del terme color. Una color pot designar una sensació de color, com el vermell, així com un material utilitzat per a produir-la, com el vermell de llavis. Un nom per a un colorant, com ara corall, es pot referir posteriorment a una gamma de colors entre les quals pot produir. Pel que fa a les sensacions visuals de color, inclouen, a més de les colors en l'aspecte la colorimetria, la transparència, la brillantor i la nacralitat. Els noms de color s'apliquen més sovint als objectes que tenen totes aquestes propietats. Així, els teixits de seda acolorits amb el mateix tint es poden vendre amb diferents noms com a ras brillant, tafetà llis, tul i crep, perquè les idees que s'associen habitualment amb noms comercials s'adapten millor a diferents aspectes d'aquests materials.^[1]